Moltes vegades em feia la pregunta: Que és realment ser bona persona? Quins requisits ha de tenir una persona per etiquetar-la de bona o dolenta? Sóc prou bona persona? Ho puc ser més? Si miro que els altres estiguin contents i faig el que esperen de mi, seré encara més bona?

Per sort amb el temps vaig descobrir que bones persones ho som des del moment que no robem, violem o matem. Però el que passa és que els humans hem entrat en una mena de corrent competitiva on volem ser rics, abundants, estar prims, ser els millors amb tot, tenir èxit… Sense adonar-nos en la recerca de tot això hem anat perdent els valors, hem perdut el que realment és important: el respecte, l’empatia i l’agraïment cap als altres.

Està clar que hem de perseguir els nostres objectius, hem de treballar amb excel·lència per aconseguir-los, hem de tenir la certesa de què tot allò que ens proposem estem capacitats per aconseguir-ho. Així doncs, portem els nostres projectes a terme des d’una ment forta, que projecta, que acciona però també fem-los des del cor, aquest múscul tan vital que s’emociona, que agraeix i que pensa a no ferir als altres.

Crec que actuar així és ser bona persona i a més és fonamental per arribar a l’èxit i a l’abundància.

Encarnita González

Entrenadora de la ment